LA PEDRA SECA A CATALUNYA

Les ribes de la Mediterrània són una de les zones amb major presència d'elements de pedra seca. A l'àmbit rural de Catalunya existeix un importantíssim patrimoni de construccions de pedra seca que articulen el paisatge a través de cabanes, barraques, aljubs, masos, forns, sínies, fonts, marges, basses o tines.

Aquest conjunt de coneixements i tècniques es basen en l'aixecament de qualsevol construcció amb pedres de l’entorn sense cap material de cohesió, com ara la calç o el guix. La majoria d'aquestes construccions tenen una relació directa amb les tasques agrícoles o ramaderes, l'explotació dels boscos o l'abastament d'aigua.

A Catalunya moltes d’elles estan protegides com a Béns Culturals D’interès Local (BCIL), Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN), Zones d’Interès Etnològic (ZIE), o bé, situades en parcs naturals o altres categories d’espais protegits.

Malgrat els seus valors ecològics, estètics, històrics i identitaris, aquest patrimoni es troba immers en una dinàmica d’abandó que comporta el seu deteriorament i destrucció. Això coincideix, malauradament, amb la desaparició de l’ofici de marger i la pèrdua del coneixement d’aquesta tècnica constructiva. Entitats i voluntaris s’esforcen, des de fa anys, per mantenir, restaurar i divulgar aquest patrimoni i aquesta tècnica que, d’altra banda, s’ha demostrat vàlida per a donar resposta als reptes de l’arquitectura contemporània. El 28 de novembre de 2018, la tècnica de la pedra seca rebia el reconeixement de Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO, una fita essencial per encara la seva protecció i recuperació. La Setmana de la Pedra Seca busca contribuir a protegir aquest patrimoni, donar-lo a conéixer i prestigiar-lo.